L'arquitectura catalana del darrer segle (1888-2005) manté una certa coherència i continuïtat, i posseeix el caràcter d'un ampli cicle hist.ric contemporani. L'eclosió de l'exuberància modernista, amb Gaudí com a capdavanter, és seguida per l'eclecticisme productivista del Noucentisme. Més endavant, una efímera per. potent presència racionalista serà represa pels arquitectes del grup R, com Coderch, Sostres o Bohigas. A partir de la dècada de 196...