Des de la infància, Llorenç Villalonga tenia un somni recurrent. Es tractava d'una locomotora situada en el passadís contigu al seu dormitori, fumejant, empresonada sense poder moure's pel seu gran volum, tot emetent una calor excessiva. «Mai no m ´ha abandonat -afirmava- aquesta màquina, horrible, molesta i absurda que m'ha perseguit i que és una mica la tònica del progrés actual». Diuen que molta part del que somiam no tracta sobre les circumst...