Ja ho deia Hölderlin. Anhel pujar a la llunyania en crepuscle. I a tu, cor ferit, també et vindria de gust pujar als turons, beure el foc del cel i el vi dels déus, envellir ebri de núvols, tocant excitat la llunyania. Demanes una nova treva a l'atzar però l'alba t'ha parat trampa. Saps, com Rilke, que es perdrà la paraula i que la mort és gran i cansa molt. Ara, entre bastidors, com un actor que envelleix tement per la memòria, exhibeixes una ce...