Cada tarda la Joana seu a la porta de casa seva i espera en silenci que arribi el seu pardal El crida amb la ment sempre amb por de no veurel mai mes i alhora lesperança que torni Es un pardal unic amb les plomes una mica regirades i una petita taca en forma de llagrima sobre el cap Timid no es deixa tocar Que faria la Xenia si pogues agafar-lo entre les mans...