Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una cadireta baixa al portal de casa seva, cus les espardenyes com ningú. La nena d?ulls grisos i cabells d?or recorda el seu pare. Ell, per fer la guerra, n?ha portat unes com aquestes, com la resta de carlistes, homes d?espardenya, garrot, trabuc i navalla a la faixa. Vol abraçar-lo, sentir l?escalfor del seu petó al front. Enyora la mirada dura i alhora plena de tendresa, el seu riure estrident. N...