Son les cinc de la matinada i el Carles surt al carrer que com qualsevol dia dentre setmana esta desert Nomes se sent el silenci nomes es veu la profunditat de la nit Lhan citat al costat duna esglesia en una ciutat que encara no coneix prou i alla sabra que esperen que faci Es vol convencer que no hi ha perill pero no acaba de creure-sho perque de fet nhi ha I potser per aixo no lhi ha dit a ningu ni a la Celia Joan Cavalle sendinsa en la ment i...