Amb en Gaudí, i tots nosaltres amb ell, ens endinsarem pel camí del bosc, que no té altres petjades que aquelles que fem i que hem hagut de decidir traçar-les. Al bosc tot és possible, però una vegada ens orientem vers una direcció, que condiciona, tot canvi, provocat per la decisió constant que és caminar, ens arriba pertorbat pel camí ja fet, el sentit del qual és sempre la llosa que ens situa al mig del bosc i ens en diferencia. Tot és posseït...