Son les dues de la matinada i la Julia torna a casa sola Camina rapid te por Sent una presencia que lobserva Un pes sobtat a lesquena la fa caure i perd el sentitQuan desperta no es pot moure Ho veu tot borros i no reconeix les veus de les persones que lenvolten i que insisteixen a dir-li Laia Furiosa pensa Laia Jo no soc la Laia Us heu equivocat Prova de recordar on es pero un fil invisible li arrencael darrer record No se qui soc es una novella...