LÆestiu del 2022 en un viatge a -taca vaig sortir a correr Era la primera vegada que corria amb unes sandalies tarahumares per un terreny agrest Vaig enfilar un corriol estret i pedregos arran de costa Mentre corria vaig deixar de sentir el repicar de les pedres la cadencia dels meus peus la meva respiracio nomes silenci mar i el vent xiuxiuejant logia paraules Un poema semblava escriureÆs a traves del meu cos com si sorgis de la terra i mÆentres...