«El que de veritat em fascina, però, és el fet d?imaginar la meva vida com el curs del riu Níger; una vida en certa mesura suïcida, que desafia sovint les lleis de la lògica i el sentit comú. I somniar en el dia que, inevitablement, farà un gir dràstic, el dia en què la corba, la boucle, s?obrirà i deixaré d?anar cap al desert de la bogeria per endinsar-me a l?oasi de la raó, del seny i, amb sort, de l?equilibri. Jo, com el Níger, també vull clau...