El primer dels "tres textos transgressors" és un exemple del que l'autor qualifica d'"acció literària", a mig camí de la narració textualista, el recull periodístic i el happening, en aquest cas amb un sol actor i sense cap més públic que el lector. El segon és un diàleg impossible construït en una paradoxa temporal. El tercer explora la il·lusió del lliure albir a partir de quatre reptes literaris: un títol de Jordi Sarsanedas, una afirmació de ...