El cor d'en Roy semblava que omplis la clariana amb els seus batecs, com l'eco d'un radar que rebotes en un objecte distant per tornar despres als origens. Es va aturar al llindar del seu compartiment, escoltant la furia que li martellejava les artèries. -Ves-te'n, si vols! No deies que te n'anaves? L'agut sarcasme de la veu que va sentir darrere seu, la veu de la Gwenny, el va impulsar cap a la clariana. Va sortir donant un cop de porta sense mi...